domingo, 12 de junio de 2016

Regidors al barri


“En qualsevol cas crec que és bo que la resta de regidors del govern, surti al carrer, perquè és bo que els gestors públics vegin la realitat; encara que cabria assenyalar que ja hi ha dos regidors que ho fan des ostenten el càrrec”

Al fil de la proposta presentada pel PP en el ple del dia 21, que versava sobre la necessitat de tenir un regidor per atendre els ciutadans i ciutadanes que viuen als barris marítims i els de l'entorn; al centre cívic de Coma-ruga; i la posterior proposta del govern de "Regidors a barri", en la meva condició de membre de la societat civil vendrellenca, he escrit aquest article, valorant les dues propostes, amb la intenció de donar la meva humil opinió.

El primer que caldria destacar abans d'entrar en matèria de forma concreta i de manera molt escarida, és que crec que les dues propostes es podrien haver fusionat en una mateixa perquè el fons de la qüestió crec ens porta al mateix lloc.

Dit això i per començar, per qui va fer la primera proposta, dir que el que proposa el PP sobre la necessitat de tenir un regidor als barris marítims, obeeix a la necessitat històrica del municipi de donar cobertura política i atenció presencial als barris marítims , que ha estat abandonats pels diferents governs que hem tingut, i bona prova d'això, ho demostra les inundacions que any rere any es donen, quan hi ha pluges fortes, que a data d'avui no han tingut solució i que fan que l'aigua entre fins d'aquí a les cases de la gent d'aquella zona.

Aquesta necessitat històrica requereix l'atenció de govern municipal, perquè s'està donant el cas que alguns veïns, i fins i tot organitzacions civils, es plantegen com a solució al seu abandonament, la secessió com a mesura als seus problemes, de la que potser algun dia, s'hagi d'escriure un article.

Pel que fa a la proposta del govern, el primer que cal dir a falta de més dades concretes, i després de llegir i escoltar en el ple al regidor de participació, que jo entenc que ens proposen és fer una divisió zonal del municipi, i un calendari de reunions que començarà al juliol, i que curiosament comença a Comarruga, lloc pel que ha presentat la proposta del PP .

Aquestes reunions ens haurà de servir perquè ciutadans i entitats es transmetin als representants del govern seves inquietuds i problemàtiques, perquè els regidors ens donin resposta als problemes que plantegem, i segons he llegit a la premsa i escoltat en el ple, podrem fer arribar als regidors, abans de les reunions les  nostres inquietuds a través d'una instància, perquè en aquestes reunions, - 2 a l'any per zona -  ens donin resposta. Si fa no fa aquesta és una breu síntesi que extrec del sentit i llegit a la premsa sobre la qüestió

Dit això fen un anàlisis de les propostes us diré, que tinc la sensació que la proposta del PP, obeeix  a una estratègia política, que entenc que va c començar amb la petició d'una partida individual per als barris marítims, que va obtenir una quantitat ridícula en els pressupostos,  i que segueix amb la creació d'un punt d'atenció als ciutadans per part dels regidors a Comarruga per donar cobertura en aquest aspecte als barris marítims i el seu entorn.

La meva valoració individual de la proposta és que em sembla parca,  si ho mirem en global, ja que,  poc hagués costat afegir a aquesta proposta que a cada barri s'habilités un punt, quan aquests estan allunyats del centre del municipi com per exemple pels barris, El nou Vendrell, el Romani, Eden park, Mas Astor o Mas Borras, per tal de  portar l'administració fins a aquestes zones.

Pel que fa a la proposta del govern, "regidors als barris" em sembla una posada en escena maldestrament planificada per part del regidor, donat que com s'ha demostrat en el debat del ple, les dues són compatibles ja que tenen la mateixa finalitat i per tant crec hagués hagut prou amb fusionar-la i presentar-la conjuntament.

Analitzant-la de forma individual, veig molts aspectes ombrívols, com ara si les resposta que donin els regidors en aquestes reunions es compliran, o bé si no estem conformes amb les respostes rebudes pel regidor, com recorrerem davant d'un organisme superior, si no tenim resposta escrita?; d'altra banda el calendari que ens plantegen no m'agrada, ja que si no pots estar a la reunió, com vas a expressar els teus problemes, la divisió zonal tampoc la veig clara i per últim caldria recordar que hi ha instancies que triguen mesos en ser contestades i a vegades mai es contesten, que passar si al regidor no l’ arribat l’instancia , tindrà que esperar el ciutadà sis mesos per tornar a veure al regidor?.

En qualsevol cas crec que és bo que la resta de regidors del govern, surti al carrer, perquè és bo que els gestors públics vegin la realitat; encara que cabria assenyalar que ja hi ha dos regidors que ho fan des ostenten el càrrec.

No obstant això, en la meva opinió no crec que es tracti d'una qüestió de parlar amb els regidors dues vegades a l'any, ni en més ocasions, ja que els problemes dels barris requereixen d'un seguiment i aquest necessita de més reunions, jo per la meva part penso que la gran majoria dels problemes, - si més no, els que jo estic acostumat a presentar a l'administració per ser resolts - se solen topar sempre amb tres esculls, que són la manca de recursos econòmics per solucionar; la manca de voluntat política de donar-los una solució o simplement que no es poden arreglar com planteges perquè és impossible o va contra la normativa existent, i tot i que tinc exemples per a cada cas, no posaré cap per no retratar ningú.

Per tancar aquest article els diré simplement; em sembla lamentable, que sigui notícia que els regidors del municipi vingui al barri a veure'ns, perquè això en un país normal per part dels representants públics, hauria de ser una cosa que ja es dóna per suposat i que ha d'estar intrínsecament lligada  al càrrec.

Antonio Garcia Leal
Secretari de la AAVV Tancat III



                        

domingo, 8 de mayo de 2016

Volem saber per que ha plegat l’interventor





Des de les associacions de Veïns de Torreblanca, Carretera de Valls Nord, San Ramon (Comarruga) i el Tancat III, davant de la marxa sobtada del interventor municipal, que nomes ha durat 4 mesos, i creiem que es molt necessari tenir un interventor que faci un control independent dels comptes públics hem presentat a SAC una instància preguntant a la junta de govern local. Quines raons ha donat l’interventor local per deixar el seu càrrec? Com han que dat la revisió dels contractes que portava a terme? 

D’altra banda i amb la finalitat de que la plaça quedi coberta com abans millor, en el mateix escrit hem instat al govern local a fer el concurs públic per tenir com me aviat possible un interventor de carrera a l’Ajuntament del Vendrell.

Associació de Veïns Tancat III
Twitter
Facebook

asociaciontancat3@gmail.com

EL PONT DE FRANÇA DE VENDRELL




Era  el mes d'agost de 1888, quan segons expliquen les cròniques de Vendrell, es va donar per inaugurat el Pont de França, que travessa la riera de la Bisbal al seu pas per l'ara cor del nostre municipi, aquelles pedres avui centenàries van ser col·locades allà, donant forma a un pont, per unir el creixement extramurs del municipi de l'incipient Barri de França que aleshores comptava amb unes poques cases; d'aquell any a nivell local, expliquen les cronistes que la fil·loxera i la paralització del comerç  va portar a l'estancament urbanístic i del municipi, que no tornaria a ressorgir, fins després de la guerra civil.
A nivell nacional cabria destacar que tot i el Regne d'Espanya conservava les reminiscències del seu vell i caduc imperi a través entre d'altres, de la possessió de les Filipines, Costa Rica i Cuba o l'illa de Guan, encara que en aquells dies en el Madrid de la regentat per María Cristiana d'Habsburg-Lorena, no s'imaginaven que estaven comptats els dies que quedaven als últims vestigis del seu imperi, com més enllà de les nostres fronteres, a l'Anglaterra victoriana un home apodat  Jack el destripador, causava el terror al barri londinenc de Whitechapel; a França un pintor Vincent Willem van Gogh es tallava l'orella en un acte irracional; o al Brasil es abolia la esclavitud. Aquest  en breus pinzellades era el món en el qual es va inaugurar l' avui centenari pont de França.

Avui però és una altra història, han passat 128 anys des que es va acabar la seva construcció, encara que segueix en peu, el seu estat de total absoluta desídia, el pont està ple de pintades, les seves pedres ennegrides pels anys, i la riera que l'envolta un abocador d'escombraries per culpa de l' incivisme, tot  i formant part de l'eix històric del Vendrell.
I és que a les inexorables ferides causades pel temps, hem d'afegir el desinterès dels nostres governants locals que mai s'han pres seriosament una pedres que expliquen les trepitjada històriques, com les dels Mestres Casals o Socias o el poeta Guimerà entre d’altres il·lustres penjades  i que han estat presents durant tot aquest temps en el declivi i auge del municipi; sembla mentida que hàgim de sentir dels nostres governants d'avui que són els mateixos dels últims 30 anys com se'ls omple la boca parlant de la reactivació econòmica del municipi i del potencial que tenim a través del turisme, mentre mostrem als nostres visitants un escenari d'abandonament de tal magnitud amb un pont que ha format, forma i formarà, part de la història viva del nostre municipi.

És per això que crec que ja va sent hora que els que governen el municipi i passen dia rere dia, sobre aquestes pedres centenàries, prenguin nota i es posin mans a l'obra a convertir el Pont de França en un atractiu turístic més i no en una simple obra d'enginyeria, per que no hem d’oblidar que aquestes pedres que dintre de poc compleixen 130 anys, ja formen part del nostre patrimoni històric i crec jo que han de passar a ser senya més de la nostra identitat, es per això que hem dignificar-lo, protegir-lo i mostrar-lo als nostres visitants com una part mes de la nostra historia. 





Antonio Garcia Leal
Secretario de la AAVV Tancat III
asociaciontancat3@gmail.com

viernes, 1 de abril de 2016

VOLEM QUE ES PRENGUIN MESURES PER PROHIBIR L’ÚS DE SOFRE ALS NOSTRES CARRERS




Des de la nostra associació van traslladar el passat mes de febrer un escrit a  traves del SAC dirigit a l’Ajuntament per que es prenguin mesures per aconseguir que es deixi de fer us de sofre com a repel·lent per las miccions de gos al nostre municipi.

Les raons per las quals el van fer,  es per que el sofre es una substancia perillosa, com ja va fer públic i per escrit la Consejería de Salud del Ajuntamiento de Madrid  o l’ajuntament de Torredenbarra que el va  prohibir;  i  que no te demostrat que serveixi per aconseguir que els gossos deixin de fer miccions a les façanes dels edificis o mobiliari  del nostre municipi, també van proposar que es faci una campanya especifica sobre els problemes que generen el mobiliari urbà  i les façanes les miccions de gos, i  van dir a l’ajuntament que consultes a les autoritats competents sobre els problemes que es deriven del seu us.  

El passat dia 23 de febrer van rebre la resposta de l’ajuntament dient- nos que es faria una campanya especifica, i d’altra banda  es faria una pertinent consulta sobre l’ús de sofre al departament de sanitat del ajuntament, per tal de que es pronuncií sobre la seva utilització. Nosaltres, per la nostra banda, van enviar la consulta sobre l’ús de sofre a Agencia Catalana de salut ; i  el passat 16 de Març van rebre la resposta en aquest termes.


“En relació a la utilització del sofre com a producte repel·lent, aquesta substància no està autoritzada com a biocida en el marc legislatiu europeu actual i no hi ha cap producte amb sofre autoritzat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSSI) amb finalitat repel·lent (biocida). Cal recordar que el Reial decret 1054/2002, d’11 d’octubre, pel qual es regula el procés d’avaluació per al registre, autorització i la comercialització de biocides preveu que qualsevol biocida que es comercialitzi i utilitzi en territori nacional haurà d’estar prèviament autoritzat i inscrit en el Registre Oficial de Plaguicides o en Registre de Biocides de la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Pel que fa als efectes per a la salut, el sofre és una substància química classificada com a irritant de la pell de categoria 2 d’acord a la normativa europea vigent sobre classificació, envasament i etiquetatge de substàncies i mescles (Reglament (EC) 1272/2008)”



Per consegüent i encara que  entenem, que l’ús  de sofre  es una reacció a els problemes a les miccions dels gossos, per que esta estesa l’idea que això por evitar-lo, encara que no s’ha demostrat la seva efectivitat, i com diu en la resposta el del Departament de Salut de la Generalitat  no esta autoritzat com repel·lent,  proposarem en els pròxims dies i  per escrit, que es prenguin mesures per informar a la gent de l’ inutilitat i perillositat d’aquest producte per tal de treure’l dels nostres carrers.

Des de la nostra associació hem de deixar clar que nosaltres no volem que es multi a ningú per l’ús de sofre, si no que ara per ara, se’ls avisi i volem recordar que aquest producte esta als nostres carrers per l’ incivisme dels propietaris de gos, que permeten les miccions dels seus animals en qualsevol lloc. 


AAVV Tancat III



miércoles, 2 de marzo de 2016

RECOLZEM ALS VEÏNS DE LA CARRETERA VALLS EN LES SEVES RECLAMACIONS D’UN PARC I UN APARCAMENT.



Donat que hi ha una mancança de places d’aparcament al nostre municipi, que ha sigut reconeguda per al govern local, i per els comerciants, i ja que al barri de la carretera de Valls no te un parc en condicions per als veïns del barri; tenim en compte que el govern local es gastarà 400.000 euros en arreglar l’esplanada del Botafoc de forma provisional ja que en aquest lloc hi va destinada una zona verda.

Per tal de dotar al barri del la Carretera de Valls, d’un espai públic en condicions per aparca a la vegada que els posin una zona  d’esbarjo en condicions per als veïns d’aquest barri, que  els a serveix per tenir un lloc d’integració. 

Des de la associació de veïns del Tancat III volem fer públic el nostre recolzament a la associació de Veïns de la Carretera del Valls Nord en la seva sol·licitud al ajuntament de Vendrell  per que en el solar situat als carrers Hortes i Santa Anna que es, en un 60 per cent de propietat publica s’ha arregli per ficar un a aparcament dissuasori  i una parc per als veïns del barri.


La nostra associació treballarà aconseguint firmes de gent que doni   suport a la associació de la Carretera del Valls Nord per aconseguir que l’ajuntament el construeixi el parc i el aparcament dissuasori. 

Associació de Veïns Tancat III


sábado, 27 de febrero de 2016

RECOLLIDA PORTA A PORTA UNA OPCIÓ DE FUTUR



Un bon punt de partida per començar a escriure aquest article sobre reciclatge dels nostres residus, passa sense cap dubte, pel ple de 16 de febrer de l'ajuntament del Vendrell on per 19 vots a favor i dues abstencions, es va aprovar  la moció per assumir  l'Estratègia catalana de residu 0 que ens ha de conduir en els propers anys a que arribem a unes xifres de reutilització i el reciclatge el 60% dels nostres residus.
En l'article sobre l'objectiu 2020 una de les qüestions que es posaven sobre la taula en xifres micro, eren les baixes xifres de reciclatge a nivell comarcal dels nostres residus, en un article de Marc Guitart a Diari Baix Penedès ens deia que Eco BP Empresa Comarcal de residus participada 10 dels 14 ajuntaments de la comarca, amb una campanya que ha durat dos anys 2013/2015 en la qual s'havia marcat uns objectius que pretenien passar 22% del reciclatge el 2013 al 40% del reciclatge a 2015, només s'ha aconseguit pujar aquestes xifres un 1%, i al desembre de 2015 s'ha arribat al 23% del reciclatge dels nostres residus.

Això és un problema, perquè el 2020 des de la UE "L'objectiu 2020" ens exigiran unes taxes de reciclatge de cartró, vidre, o plàstic del 50%, de no complir amb aquestes xifres el primer impacte que rebrem més enllà de l'ecològic, serà el econòmic perquè la nostra taxa d'escombraries es tripliqués a causa que els costos de per eliminar els nostres residus tindran un cost més gran, i els polítics de torn amb raó ens diran, que els culpables som els ciutadans per no reciclar les nostres deixalles de forma adequada.
Eva Mata  regidora de Medi Ambient de Vendrell explicant a Josep Maria Tost (Director de la Agencia Catalana de Residus) la moció de residu 0 aprovada a ple del Ajuntament de Vendrell 
Pel que crec que seria interessant posar sobre la taula en aquest article que no només es tracta de campanyes de conscienciació; el Consell Comarcal del Baix Penedès ja ens ha demostrat que només amb això, vam aconseguir un augment ridícul de les nostres xifres i a les proves em remeto a 2 anys de campanya 1% de reciclatge. Evidentment les campanyes ajuden a millorar el reciclatge dels nostres residus perquè alguns són els que acaben pujant al carro del reciclatge davant la contundent realitat d'acabar entenent, que només tenim un planeta, en xifres un 1%. No obstant això, tota mesura de conscienciació, - al meu entendre - ha d'anar acompanyada d'un canvi de model a l'hora de posar en marxa sistemes de recollida de residus, ja que de vegades el problema no és tant la manca de conscienciació, si la utilització de mètodes més efectius a l' hora de reciclar els nostres residus i en aquest sentit crec que el sistema de recollida Porta a Porta i l'estratègia catalana de residu 0 a nivell comarcal, serien dues eines que combinades podrien servir per arribar a canviar les coses en el territori de forma substancial i contundent en un període raonable de temps.
D'una banda el sistema Porta a Porta és una eina fonamental per augmentar de manera exponencial les xifres de reciclatge de residus, L'Associació de municipis catalans per l'Porta a Porta ho recolza amb xifres dels més de 100 municipis que la composen, entre els quals estan Arboç, Bisbal del Penedès o Sant Jaume dels Domenys.

I es que el sistema Porta a Porta podria suposar un augment del reciclatge dels nostres residus que actualment està en un 23% a nivell comarcal segons les xifres que tenim  i a nivell local en un 24%  de tal manera que amb aquest sistema podria passar entre el 60% i el 80% de residus reciclats; podent arribar a cotes majors amb el temps, sobre la base d'un augment de la conscienciació de la ciutadania i davant resultats que a mig i llarg termini suposen un estancament o la reducció dels costos de la taxa d'escombraries.
Calendari de recollida de Arenys de Mar 
Cabria destacar que si bé és cert que a la llista de municipis adherits a l'Associació de Municipis Catalans pel Porta a Porta, el municipi de major nombre d'habitants és Arenys de Mar de 15000 habitants, aquest sistema està avalat en aquest sentit per la seva implantació en poblacions europees amb una major densitat de poblacions com Aarhus (segona ciutat de Dinamarca) amb més de 250.000 habitants; Niort (França) 64.000 habitants; Monza (Itàlia) 123.000 habitants i a Catalunya  s'està estudiant la seva implantació a localitats de amb una població de 42000 habitants com Vic.

Entre els principals avantatges del sistema  Porta a Porta estan, l'augment significatiu en el reciclatge de residus; la dràstica reducció dels residus de tipus resta que ha de ser tractades en abocadors o incineradores, amb la consegüent reducció del cost de tractament de residus; la desaparició de la majoria de contenidors que suposaria, més espai per a aparcament i eliminació d'olors a la via publica; una reducció de costos de manteniment general, i de vehicles de recollida ja que els vehicles destinats al porta a porta són molt més simples, i menys costosos de mantenir; la generació d'ocupació al territori al dependre aquest sistema d'un major nombre de personal de recollida.
Com tot, els seus detractors, ens mostraran que aquest tipus de sistema té els seus desavantatges, entre les principals hi ha que  es requereix una gran campanya de sensibilització entre al població; suposa un canvi d'hàbits en moltes llars; el cost de recollida tendeix a ser similar o més gran que el de recollida per contenidors; cal guardar cada fracció de residus a casa fins a la recollida.

Tanmateix posats en una balança els beneficis enfront dels prejudicis cabria destacar que guanyen de forma clara i contundent per pes que aposten pel Porta a Porta perquè d’una banda obliguen a reciclar i això en un mon on els recursos son limitats es necessari al vegada que es genera ocupació, d’altra banda al reciclar estem ajudant salvaguardar els recursos naturals del planeta i per últim i mes important,  la peça fonamental i de major pes que cau a la balança de part dels que defensen aquest model, es el planeta que encara hem de recordar que sols tenim un y es per nosaltres i les generacions futures i amb aquest sistema sense cap mena de dubte el defensem.

D'altra banda hi ha el compromís de 19 dels 21 representants de l'ajuntament del Vendrell que ha que van votar a favor de la Moció de "L'estratègia catalana de residu 0" que suposa que en 2019 la nostra taxa de reciclatge i estratègia de reaprofitament de residus sigui del 60%.

Per dur endavant un canvi tan dràstic en un municipi que a nivell local en l'actualitat no es passa del 24% de recollida selectiva, es necessitaran mesures de conscienciació dels ciutadans, a través de campanyes específiques, que ja que hem de posar en marxa seria raonable encaminar cap a una aposta que suposi un sistema que redueixi de manera dràstica i exponencial nostres residus, per aquest motiu i en atenció a aquests compromisos adquirits per l'administració local de la capital de la comarca del Baix Penedès;
i pel que estableix el "Objectiu 2020" de la UE; en benefici de tots avui per a les generacions futures, la millor combinació per augmentar la xifres seria la de la implantació a nivell local i de forma gradual del sistema de recollida Porta a Porta, juntament amb el compromís del Consell Comarcal del Baix Penedès i dels municipis de la comarca que no ho han fet ja d'adquirir com a pròpia en la seva política de residus que suposi "l'estratègia catalana de residu 0" i vertebrar a través de la seva empresa participada per 10 dels 14 municipis de la comarca ECOBP així como l’estudi per part del Consell Comarcal d’implantar el sistema Porta a Porta, donat que com ja s’ha vist es sistema de contenidors a nivell comarcal ha fracassat i ara que te fons de 93.726 €  de la Agencia Catalana de Residus, es una bona oportunitat per tirar endavant mesures de conscienciació a nivell comarcal en aquesta direcció.

Evidentment, aquests són els meus plantejaments sobre aquesta qüestió a nivell estratègic perquè crec que la solució passa per aquí, encara que lamentablement per a alguns polítics, de Vendrell, em consta que "això ara no toca" però per sort per als ciutadans i ciutadanes del municipi, i de la comarca, tenim representants al nostre consistori amb convicció, ganes de treballar i de deixar un llegat per al futur millor que el que van trobar, aquestes representants dels ciutadans pensa com pesava Albert Einstein quan va dir "No podem resoldre els problemes pensant de la mateixa manera que quan els vam crear " i aposten de manera clara i concisa per un model que suposi a curt i mitjà termini la implantació del sistema Porta a Porta com a mètode de  futur.

Jo per la meva part per acabaré dient-los en aquest article que "el futur és d'aquells que es presten a aventurar-se" i hem crec que ens  hem d’ aventurar  en el canvi de model que suposi a curt i mig termini un canvi radical en xifres de reciclatge dels nostres residus pel be del territori, i en benefici de nosaltres i les generacions futures.

Antonio Garcia Leal
Secretari de la AAVV Tancat III
asociaciontancat3@gmail.com

viernes, 12 de febrero de 2016

Un Síndic pel Vendrell



“El silenci administratiu provoca desconfiança dels ciutadans capa l’administració, no el practiqui” .

Un dels acords de legislatura per al nostre govern local, passa pel compromís de crear la figura d'un Síndic local que serveixi per defensar els ciutadans davant les arbitrarietats de les administracions, alhora que els de cobertura jurídica als ciutadans quan aquests no tenen clar com procedir davant respostes parques o mancades de fonament, que es reben en resposta a les instàncies que es presenten o be pel maleït silenci administratiu.

Si bé és cert que fins avui, un ciutadà pot presentar una denúncia davant el Síndic de Greuges de Catalunya quan aquest vegi violentats els seus drets per part de l'administració, o consideri inacceptables la resposta rebudes pel govern o com sol passar no et contesten, la creació d'un Síndic local circumscriuria a àmbit de la nostra ciutat l'accés a aquestes figura i la substitució del Sindic nacional,  a l'hora de presentar reclamacions contra l'administració.


I perquè entengui del que parlo, els diré que tenir un Síndic local, hagués servit per exemple, a la plataforma d'afectats pels guals, el poder recórrer a algú a nivell local, que defensés els ciutadans que van considerar injust la creació de guals en habitatges que no l'utilitzaven; hauria estat un Síndic local, el que ens hagués evitat l'esperpent d'haver de sentir en l'últim ple com es denunciava per part dels membres de l'organització sociopolítica Som Poble, que des de 2008 que es va sol·licitar al govern local que es retiressin els símbols franquistes del municipi, i que el 2016 encara no s'han retirat, tot i haver un acord d'aprovació en el ple de 2010.
Perquè segurament un Síndic local hagués dictaminat, que en atenció al que establia en 2008 i estableix, la llei de memòria històrica  el govern té l'obligació de retirar-los.
Segurament un Sindic local, després de rebre la pertinent denuncia  hagués instat al departament del ajuntament a contestat a la instancia que algun dels lectors d’aquest article han presentat fa mesos i que encara no ha rebut resposta, per que sàpiguen que l’administració te l’obligació de respondre en 3 mesos les seves instancias.

Jo al meu entendre penso que un municipi com el nostre necessita un Síndic local, per moltes i molt bones raons, la principal per a mi és la proximitat a aquesta figura i la resolució dels problemes en alguns casos fins i tot l'enteniment en les qüestions plantejades, en ser el síndic una persona del municipi, que ara no la tenim, per part del Síndic de Greuges de Catalunya que té un abast nacional.

D'altra banda caldria ressaltar que la persona escollida, no pot ni ha de ser qualsevol, el primer Síndic del nostre municipi al meu entendre, ha de ser una persona imparcial que representi els ciutadans davant les administracions, sense que sigui un càrrec electe pel poble, ni estigui tintat o tintada per cap organització política, la seva figura des del meu punt de vista, ha d'obtenir el major consens per part del ple municipal i ha de ser algú de referència del municipi, que sigui conscient que el seu paper és de representar als ciutadans davant les administracions.

El nostre primer síndic, quan decideixin posar en marxa la seva oficina, té la difícil missió de posar en marxa aquest organisme i requereix estar emparat per una legislació que li doti del poder suficient, com garantir el compliment de les seves resolucions dotant-lo a la legislació local de Sindic, de poder coercitiu, una cosa de la que no té el Síndic de Greuges de Catalunya, i si no és així, de res servirà tenir un Síndic ja que al final les seves resolucions seran paper mullat.

En la meva opinió crec que el nostre síndic ha de ser imparcial, just i equitatiu, sent el seu figura i l'organització que representa un garant de la legalitat i crec que seria bo, en aquesta legislatura on 8 partits hi ha al consistori representats, que tinguem a algú els ciutadans que ens representi des d'una talaia sense tintar dels diferents colors que componen el arc del nostre consistori local.

En definitiva li diré a qui tingui la difícil missió de proposar persones per a ser Síndic municipal, que no es dormin en els llorers, que jo per la meva part en breu presenta la primera denúncia del 2016 davant el Síndic de Greuges de Catalunya, pel més elemental i reiterat incompliment de la nostra administració local, l' incompliment de la legislació vigent en matèria de respostes administratives, en no respondre en els 3 mesos que dona la llei, a una instància presentada per l'associació de la qual sóc secretari i es que això en fa venir a la memoria que quan vaig crear la primera plantilla de documents adjunts a les instancies que anat presentant al llarg dels anys vaig ficar una frase a la capçalera  de la  pagina que deia “El silenci administratiu provoca desconfiança dels ciutadans capa l’administració, no el practiqui” .



 
Antonio Garcia Leal                                                     
Secretari de la AAVV Tancat III